REPORTATGE SOBRE LA CASTANYADA
A la tardor CASTANYES!
Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant
tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot
Sants.
Els orígens d’aquesta festivitat van
íntimament lligats al dia de Tot Sants. Es veu que molts anys
enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat
funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient
estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt
seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava
aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.
Amb la tardor arribava el fred i la gastroomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració. Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.
I aquesta també és la nit
dels panellets. Aquests també tenen un vincle molt
estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena d'ofrena funerària
que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en
l’àpat que es feia després de la mort d’algú de la família.
Actualment, però, la castanyada és una festa en la que
amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per
postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment també panellets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario