Reportatges

CASTANYADA VERSUS HALLOWEEN

                                         

A la tardor CASTANYES! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants. 

Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants. Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.

Amb la tardor arribava el fred i la gastroomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració.  Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.

I aquesta també és la nit dels  panellets.  Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena  d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’algú de la família.

Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i  evidentment també  panellets.

Halloween significa "All Hallow 's Eve", paraula que prové de l'anglès antic, i que significa "vigília de tots els sants", ja que es refereix a la nit del 31 d'octubre, vigília de la Festa de Tots Sants. No obstant això, l'antic costum anglosaxona li ha robat el seu estricte sentit religiós per celebrar en el seu lloc la nit del terror, de les bruixes i els fantasmes. Halloween marca un retorn a l'antic paganisme, tendència que s'ha propagat també entre els pobles hispans.

El mot Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països anglosaxons. 

Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gaèlica "Samhain" literalment vol dir "final de l'estiu". El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de cap d'any. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.